The Phantom of the Opera: un gran èxit de Broadway

El Fantasma de la Ópera

The Phantom of the Opera està considerat com el musical amb més èxit de tots els temps i és el que ha estat més temps en cartell de tota la història de Broadway. Es va estrenar al teatre Majestic al gener de 1988 i encara segueix allà, el que significa que el gener passat va complir ni més ni menys que … 26 anys a Broadway!

A més, amb una recaptació mundial de més de 5.600 milions dòlars, The Phantom of the Opera també és l’espectacle que més diners ha ingressat a la història del teatre. L’ han vist més de 130 milions de persones a tot el món des de l’estrena a Londres el 1986. Amb totes aquestes dades, no us estranyareu gens si us explico que, el 1998, va guanyar ni més ni menys que 7 premis Tony, incloent el de Millor musical .

I doncs, Quin és el secret de tant èxit?

Sens dubte, totes aquestes dades no són casuals. L’espectacular partitura plena de contrastos sonors del compositor britànic Andrew Lloyd Webber, hi té molt a veure. El 1984 es va posar en contacte amb Cameron Mackintosh, coproductor de Cats (que també va compondre Webber), per a proposar-li que treballessin junts en aquest musical. Van aconseguir un elenc de luxe i, sota la direcció de Laurence Connor, que també va estar a càrrec de la nova versió de “Les Miserables“, van portar al Phantom of the Opera al triomf.

Un altre ingredient per a un triomf tan espectacular és, per descomptat, la història. La novel·la de terror, romanç i misteri del francès Gastón Leroux serveix de base per a un guió perfectament adaptat als escenaris per Stilgoe i Webber. A qui no li agradaria una exhibició d’amor, d’obsessió i de misteri com aquesta? El fantasma d’un compositor desfigurat que viu en els passadissos subterranis de l’Òpera de París representat per Cooper Grodin tan aviat ens commou com ens aterreix. Christine (Julia Udine) és una soprano molt maca que es converteix en la seva obsessió. Aclaparat per la solitud, el fantasma passa les hores component òperes per a ella.

Els vestits exhuberants, Les Cançons Clàssiques “All I Ask of You”, “Music of the Night” i “Think of Em” entre d’altres i els Efectes Especials, fan d’aquest espectacle una obra mestra que segueix reinventant-se, però només una mica; perquè, en essència, l’obra es manté fidel a les primeres representacions. Potser el canvi més significatiu es trobi en les Escenes de l’Òpera,  que ja no són paròdies bufonesques, sinó que representen fragments d’òperes de qualitat.

L’audiència ha parlat i aquest espectacle de Broadway promet seguir conquerint el seu públic a Broadway per molts anys. Si no l’heu vist encara, us la recomanem i, si ja la coneixeu .. Expliqueu! Què us va semblar? Creieu que el seu èxit és merescut?

 

English, French, Spanish

No comments yet.

Leave a Reply